sábado, 19 de abril de 2008

La derrota d'Almansa, a debat


Al voltant d'una cinquantena de persones va acudir aquest passat divendres 18 al Casal Jaume I de Catarroja per escoltar la ponència de Carme Pérez Aparicio, professora de la Universitat de València. Durant més d'una hora, es van tractar les conseqüències tant a curt com a llarg termini que la derrota d'Almansa va portar sobre el País Valencià. La repressió i el càstig que van patir les classes populars, la persecució sobre la nostra llengua i l'abolició dels drets forals propis són temes que avui encara són presents en les nostres vides. El debat posterior a la xerrada va evidenciar que, tres segles després d'Almansa, els efectes de la castellanització romanen ben vius a casa nostra. Aquesta jornada, un dels primers actes que precedeixen l'atapeïda setmana d'actes al voltant del 25 d'abril, va cloure amb un sopar popular al mateix casal.


La derrota d'Almansa, a debat

Al voltant d'una cinquantena de persones va acudir aquest passat divendres 18 al Casal Jaume I de Catarroja per escoltar la ponència de Carme Pérez Aparicio, professora de la Universitat de València. Durant més d'una hora, es van tractar les conseqüències tant a curt com a llarg termini que la derrota d'Almansa va portar sobre el País Valencià. La repressió i el càstig que van patir les classes populars, la persecució sobre la nostra llengua i l'abolició dels drets forals propis són temes que avui encara són presents en les nostres vides. El debat posterior a la xerrada va evidenciar que, tres segles després d'Almansa, els efectes de la castellanització romanen ben vius a casa nostra. Aquesta jornada, un dels primers actes que precedeixen l'atapeïda setmana d'actes al voltant del 25 d'abril, va cloure amb un sopar popular al mateix casal.

miércoles, 16 de abril de 2008

Xerrada



El nostre primer acte conjunt, us esperem!!

viernes, 11 de abril de 2008

15 anys sense Guillem Agulló

El proper 12 d'abril es compleixen 15 anys de l'assassinat del jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot Guillem Agulló i Salvador, que ha marcat la història recent de la lluita contra el feixisme al País Valencià. Des d'antifeixistes.org hem decidit retre-li homenatge amb aquest dossier especial, rescatant tot l'arxiu de notícies sobre el judici i tot el que ha envoltat aquests anys el cas, i recordar que la seua memòria, igual que la seua lluita i la nostra constància, continuen ben vives. Malauradament, la bogeria nazi i feixista també continua, així com la impunitat dels agressors, com demostren els darrers episodis de violència arreu del país. L'autor material de la mort de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continua militant activament als moviments neonazis, i està a l'espera de judici pel Cas Panzer, el més gran contra l'extrema dreta a l'Estat. El jutge del Cas Agulló no va considerar cap motiu polític a l'assassinat de Guillem, i Cuevas tan sols va acomplir 4 dels 16 anys als que fou condemnat. Diversos actes commemoraran l'aniversari i tornaran a cridar ben fort la frase que ha marcat tota una generació:
GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!
LA LLUITA CONTINUA!

Fa 15 anys i sembla que fou ahir. Els qui vam viure la mort de Guillem no l'hem oblidat ni un sol dia. No ens deixen. No podem i no deguem, ja que l'actualitat tristament ens retorna al passat, a aquells anys d'Acción Radical, dels concerts nazis i les caceres a immigrants, homosexuals i rojos. Les velles ferides que no es curen bé mai cicatritzen, i la de Guillem és una que resta encara ben oberta. Ens agradaria poder dir que allò dels skinheads nazis, de les pallisses i els atacs queda ben lluny, que fou una moda passatgera dels '90 que va seduir a uns quants joves sense expectatives que acabaren per desertar d'aquella bogeria. Però no és així. I no ho és perquè en el seu moment no es va prendre seriosament, no es va voler admetre el problema, es reduïa tot a baralles juvenils entre tribus urbanes, es despolititzava i s'esquivaven les responsabilitats, i ara tenim el que és conseqüència d'aquella hipocresia.

En només 17 anys, segons publica el darrer Informe Raxen que elabora Movimiento Contra la Intolerancia, s'han produït 75 assassinats coneguts a mans de l'extrema dreta per motius de discriminació i odi al diferent. Aquesta xifra, a la que se sumen les nombroses barbaritats que constantment van coneixent-se a través de la premsa protagonitzades per feixistes i neonazis, hauria de servir sense cap dubte perquè l'Estat prenguera mesures eficaces d'una vegada. Amagar la pols sota l'estora, aquesta és la política dels responsables, perquè no volen admetre-ho, perquè no els toca a ells, perquè tenen altres preocupacions com els grans esdeveniments o conservar la simpatia de la monarquia. Llavors si que s'apliquen. Cremen fotos del rei i en dos dies detenen els responsables, els jutgen i els cau una pena pròpia de l'edat mitjana. A València, un grup de nazis apunyala un jove que quasi perd la vida, a Castelló li graven una esvàstica a la cara a un altre jove, i ara apareixen videos d'ultres agredint i humiliant immigrants a Orriols, i no passa res. Només en el cas de la punyalada es detenen a 5 neonazis, que son deixats en llibertat el mateix dia, no suposen un perill, han estat apunt de matar un jove perquè sí, però no passa res, tonteries de xiquets. De les constants agressions a Castelló no se sap res, cap detingut, igual que de les bombes contra ERPV, BNV i CEAR.

15 anys després, el panorama no és gens esperançador pels defensors de la llibertat. Els partits ultres comencen a tindre regidors als ajuntaments, els camps de futbol continuen sent un paradís pels psicòpates, i les caceres continuen. Però, quin interès té l'Estat en conservar aquesta situació de setge, d'impunitat i de terror? Serà perquè als polítics i jutges de torn no els esguita la sang? Es pensen que als seus fills, als seus germans i cosins no els pot passar res? Es pensen que qualsevol dia no és el seu fill qui ha estat apunyalat al barri del carme? Què això només els passa als rojos, als punkis, als separatistes, als homosexuals o als immigrants? què faran doncs quan siguen ells o els seus les víctimes?

L'assassí de Guillem, Pedro Cuevas, fou caçat ara fa 3 anys per la Guardia Civil dins el marc de l'Operació Panzer ja que formava part de la organització neonazi Frente Antisistema (FAS), a la que van incautar armes de tot tipus, fins i tot un llençagrenades. Dos anys després, a les darreres eleccions municipals, el seu nom apareixia a la candidatura del partit neonazi Alianza Nacional per la localitat de Xiva, on viu el líder d'aquesta formació, Juan Manuel Soria, també implicat al Cas Panzer. La premsa se'n va fer ressó: l'assassí de Guillem, que no fou considerat que tingués motivacions polítiques per matar Guillem, apareixia sota l'esvàstica 14 anys després. Els fets ens donaren la raó. Un crim polític en majúscules, però clar, ara ja Cuevas havia complit la seua pena. Però ara, què passarà amb els nazis del FAS? Seran considerats associació il·lícita o banda armada? segons la Guardia Civil, s'organitzaven per apallissar immigrants, venien armes per internet i posseïen material bèl·lic amb gran capacitat destructiva. El judici està al caure. Hi ha una nova acusació popular, aquesta vegada de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, de la que formen part ajuntaments, partits, Ongs i associacions culturals. Molts ulls atents a les pel·lícules que ens vullguen contar jutges, periodistes i advocats defensors.

El judici del Cas Agulló ja fou una vergonya. A través del diari Las Provincias, llavors en mans de Mª Consuela Reyna, es criminalitzà la figura de Guillem, de tot el moviment independentista, els okupes del Kasal Popular, l'antifeixisme i tot aquell que advertia del perill neonazi. L'acusació popular es va retirar per la gran farsa que es cuinava als despatxos dels jutjats de Castelló. Estàvem bojos, veiem fantasmes, érem inclús igual que els nazis, però de l'altre extrem. Un discurs malaurat que des dels governs i responsables de torn es repeteix cada vegada que ocorre una desgràcia similar. Quan assassinaren a Carlos Javier Palomino a Madrid el passat novembre, irremeiablement, miràrem enrere i vam vore el cas d'en Guillem. I els mateixos discursos, les mateixes paraules buides i les mateixes mentides. I què ha passat des d'aleshores? Que els neonazis i feixistes han vist que a l'Estat espanyol tenen carta blanca per fer el que vullguen, i així han continuat, amb més punyalades, més atemptats i més caceres, sense cap represàlia.

La llei a més, mima els racistes. Absolen un dels màxims difusors d'aquestes tesis, Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, i permeten que porte a oradors com David Duke, vetat a la resta de països "civilitzats". La Llei de Partits no alcança als qui defensen la qüestió racial als seus programes, ni als qui assenyalen els immigrants com el major problema de l'Estat, permetent que gran part de la joventut desencantada acabe seduïda pels discursos apocalíptics i discriminatoris, i quan apareixen videos de joves neonazis intentant cremar dos immigrants que dormien en un cotxe, ens preguntem com algú pot tindre aquestes cruels i males idees. A Pamplona detenen 50 ultres de Yomus armats amb ganivets, pals, petards i boles de billar. Havien provocat disturbis contra els seguidors de l'Osasuna, i la policia els va caçar. Els van pujar a l'autobús i els van tornar a València, a dormir tranquil·lament a casa.

Per molt que s'amague amb eufemismes de gamberrisme, vandalisme o rivalitat entre tribus urbanes, el problema està ací. El perill què qualsevol de nosaltres i vosaltres siga víctima de l'odi, tolerat per uns i promogut per altres continua. Però on està el límit? Quants morts fan falta sobre la taula perquè els responsables polítics i judicials es prenguen en serio aquest càncer? Només amb la creació de la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi que promouen diverses ongs, dotarien d'una protecció necessària a totes aquelles víctimes que avui dia estan totalment desemparades, que fins i tot ni denuncien per por a represàlies, per sentir-se indefenses davant els violents. Mentre, les xifres van creixent, i el País Valencià continua al capdavant de l'Estat en agressions feixistes. Fets aïllats que si els ajuntem, formen quasi un continent, per molt que intenten amagar-ho.

És per això que cal reivindicar el simbolisme que el Cas Agulló te. Pel gran frau que significà a la "democràcia" que intenten vendre'ns, a les llibertats i a la justícia, i per la vigència dels seus ideals, dels nostres, i del nostre compromís amb la lluita contra els imbècils que pretenen retornar-nos a les cavernes i colpejar-nos, com si no hagueren tingut prou amb els darrers 70 anys. Així, fins que no s'acabe d'arrel amb els qui promouen i executen l'odi, no pararem. Continuarem lluitant amb totes les nostres forces, sense perdre la il·lusió ni el somriure, sense oblidar i sense retrocedir.


País Valencià, abril de 2008.
Equip de Redacció d'antifeixistes.org

miércoles, 12 de marzo de 2008

Resposta pública del SEPC de la Universitat de València al professor Juan Torres López.

El passat 27 de febrer vàrem rebre amb sorpresa la seua carta oberta rebutjant la nostra invitació a participar en una jornada sobre La Revolució Bolivariana. Entenem que aquesta reacció és fruit d'una confusió i per això volem començar aquesta carta amb unes consideracions prèvies:

- Creiem que s'ha precipitat en difondre per internet tota una sèrie de difamacions sense contactar amb el nostre sindicat, sense analitzar críticament la informació difosa pels mitjans de comunicació.
- El SEPC som un sindicat amb centenars de militants, amb assemblees a totes les universitats públiques dels Països Catalans i a desenes de centres d'educació secundària. Som el resultat de la confluència orgànica de diverses associacions, comptem amb més de 25 anys d'experiència de sindicalisme estudiantil i considerem que realitzem un treball seriós i productiu, tant a les institucions oficials com fora d'aquestes. En el cas concret de la Universitat de València som el sindicat més actiu a tots els nivells i actualment som dels pocs estudiants que participen a les Comissions Elaboradores dels Plans d'Estudi per evitar que s'apliquen els criteris mercantilistes de l'anomenat Procés de Bolonya. Aquest és simplement un exemple de la tasca que realitzen els nostres militants, però en podríem citar molts altres, com la participació a les Juntes de Facultat, Claustre, Consell de Govern,... i sobretot la lluita fora de les institucions, organitzant mobilitzacions o jornades en torn als 5 eixos en què s'estructura la nostra organització (Ensenyament Públic, Popular, Català, Antipatriarcal i de Qualitat). En aquest sentit ens ha fet especialment mal que tracte a la nostra organització com si d'un grupuscle ingenu i immadur es tractara. Sabem que no som perfectes, però difondre determinades afirmacions sobre un sindicat tan ampli com el nostre per una actuació concreta en una facultat concreta, sense contrastar les informacions, ens pareix una reacció desmesurada i injusta que desprestigia a centenars de persones que dia a dia inverteixen temps i esforços per defensar els drets dels estudiants sense cap remuneració econòmica.

Sobre els fets concrets:
El 26 de febrer la vicepresidenta del govern central, Maria Teresa Fernàndez de la Vega, va visitar la Facultat de Dret de la Universitat de València per fer un míting electoral i demanar el vot als estudiants valencians per a la seua candidatura. Recordem que aquesta persona és responsable de la privatització encoberta de l'educació que suposa la creació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i que solament s'ha dignat a visitar la nostra Universitat per motius electoralistes. Però més enllà d'això volíem comentar el fons i la forma de la protesta:

- Rectificar és de savis. Des del SEPC de la Universitat de València no tenim cap complexe en reconèixer els nostres errors. Creiem que aquesta actitud demostra seriositat i maduresa política. Per això no dubtem en compartir amb vostè algunes de les seues reflexions. És cert que el lema de la protesta no fou el més encertat. Nosaltres som polítics i fem política a la Universitat, per tant el lema "fora polítics de la Universitat" és un error que no s'ha de tornar a repetir. Nosaltres no volem centres educatius apolítics i "neutrals", com vostè insinua. Apostem per una educació popular, transformadora, no dogmàtica, però sí motor de canvi social i de capacitació de ciutadans conscients i actius, crítics i participatius. Ara bé, coincidirà amb nosaltres que el fet d'errar en el lema de la pancarta no és argument per a criminalitzar una protesta totalment legítima, per mostrar el nostre rebuig pacíficament a la política educativa del govern espanyol.

- En segon lloc considerem que les seues afirmacions sobre la forma de la protesta no tenen cap fonament. Els militants del SEPC simplement tragueren una pancarta a una distància més que prudencial de Maria Teresa Fernández de la Vega. En cap moment es va tractar d'impedir l'acte del PSOE ni es va coartar la llibertat d'expressió de cap assistent al míting. Creiem que les seues acusacions al respecte, tractant-nos de "totalitaris" i "feixistes", són molt greus i indemostrables. Protestar de manera cívica és un dret totalment democràtic. Li demanem, que igual que fem nosaltres, reconega els seues errors en fer determinades acusacions, deixant-se influenciar per uns mitjans de comunicació i per un partit que inventa falses agressions per traure un rèdit electoral.


Sobre les conseqüències de la seua carta:
El fet d'haver publicat una carta oberta d'aquestes característiques a diversos portals d'internet ha generat tota una sèrie de intoxicacions i insults que pensem que no beneficien ningú. En aquest sentit farem dos apunts:

- No acceptem ni fem nostres els greus insults contra la seua persona. Des de la publicació d'aquesta carta s'han publicat desenes de comentaris anònims per internet defensant el nostre Sindicat i acusant-lo a vostè de ser un "reformista", "aliat del capital", "venut" i moltes altres ximpleries que no compartim. Coneixem els seus escrits i treballs i és per això que el nostre nucli d'Economia va decidir contactar amb vostè per fer una conferència. Desmentim en qualsevol cas els rumors que diuen que el SEPC reconeix que es va enganyar convidant a una persona d'aquestes característiques. No pensem que vostè siga cap enemic nostre ni que la seua carta el situe a "l'altra banda de la barricada".

- D'altra banda denunciem que determinades persones hagen aprofitat aquesta carta per atacar el SEPC sense cap argumentació raonada, i criticant l'independentisme quan és una qüestió que res tenia a veure amb la carta. Ens pareix lamentable aquesta utilització de la conjuntura creada i esperem que vostè siga conscient de a qui ha servit la seua actuació.


Acabem aquesta carta des de la humilitat, reiterant les nostres rectificacions en aquelles qüestions que ja s'han indicat, però esperant que vostè també sàpia veure els seus errors, tan en contingut com en forma. Per finalitzar li recordem que la nostra invitació continua en peu i esperem poder gaudir de la seua conferència a la Universitat de València.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
València, 10 de març de 2008

lunes, 10 de marzo de 2008

Estrenem blog!!

Per fi!! Ja està ací el blog del nucli del SEPC-Marxadella. Desde ací escriurem els actes que anem a fer i els que em fet. També tot tipus de noticies relaciones amb el món estudiantil i per supost amb la actualidad politica i social de la nostra terra.

Esperem estar sempre al dia.

Salut i llibertat!

Marxadella
Països Catalans 10-03-08